DECLARACIÓ DE LA JUNTA DE PORTAVEUS EL PARLAMENT DE CATALUNYA RENOVA EL COMPROMIS AMB EL MISSATGE DELS DEPORTATS I DEPORTADES “FEIXISME MAI MÉS”
Este año se cumplen 70 años de la liberación de los campos nazis, aniversario con un significado especial, dado que las voces de las víctimas se están apagando, realidad que debe comportar una renovación responsable y comprometida de su mensaje, expresada en los juramentos hechos en los diversos campos después de la liberación, bajo el lema del Nunca Más.
En estos momentos, debemos recordar que el término “víctima” es universal, pero a la vez enfatizar en las víctimas de nuestro país, 10.000 deportados aproximadamente, además de los que participaron en la Resistencia francesa, muchos de los cuales fueron encarcelados y asesinados. Pero también es indispensable recordar que más allá de las víctimas directas, sus familias y su entorno también sufrieron las consecuencias y que todas ellas fueron personas vinculadas a la historia del país, con trayectorias personales, políticas y sindicales diversas. Las secuelas del exilio, la persecución y la deportación no sólo afectaron a toda una generación, por el vacío cultural, político y sindical que dejó, sino que significaron una pérdida irremediable para las generaciones posteriores.
Las víctimas de los campos nazis no lo fueron por azar, sino como resultado de su posición en defensa de la República, derrotada por las armas fascistas, y que los abocó al exilio. Fueron enemigos de Franco y enemigos de Hitler y por esta condición acabaron siendo deportados a los campos del Reich, en consecuencia, su reconocimiento debe comportar la identificación de los culpables. Su deportación no hubiera sido posible sin el abandono del régimen colaboracionista de Vichy y sin la aquiescencia, por parte de la Dictadura franquista, para que estos prisioneros de guerra de los alemanes fueran puestos en manos de la Gestapo y calificados como apátridas.
Además, la culpabilidad de la Dictadura franquista se extendió a lo largo de 40 años, en mantener la estigmatización de los vencidos en la guerra y sus familias, en negar los derechos morales y materias a los antiguos deportados y a sus familias y en impedirles constituir una asociación para su amparo, en contraste con lo que sucedía en la mayoría de países de Europa.
Actualmente, quedan pendientes deberes con la historia y la memoria, dado que existe todavía un desconocimiento del alcance de la deportación republicana, incluso ignorada por los mismos familiares, y una falta de integración de su trayectoria con la historia de España y Europa, como resistentes a la ocupación nazi en Francia y también como luchadores antifranquistas.
De la misma manera que hicieron los deportados y deportadas supervivientes a muchos campos, con el juramento del Nunca Más, que incorporaba el anhelo de libertad, igualdad y justicia social, corresponde, hoy, honrarlos y recordarlos con la renovación de su compromiso.
Por eso el Parlamento de Cataluña, sus diputados y diputadas queremos recoger su compromiso y expresar nuestro apoyo a su legado de “fascismo Nunca Más”.
Palau del Parlamento, 3 de marzo de 2015
Firman portavoces de los grupos parlamentarios de CIU, ERC, ICV-EUIA, SOC (partido socialista), C´s (Ciudadans), Grupo mixto
………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
Enguany es compleixen 70 anys de l’alliberament dels camps nazis, aniversari amb un significat especial, ates que les veus de les víctimes s’estan apagant, realitat que ha de comportar una renovació responsable i compromesa del seu missatge, expressada en els juraments fets als diversos camps després de l’alliberament, sota el lema del Mai Més.
Hores d’ara, hem de recordar que el terme “víctima” és universal, però alhora emfasitzar en les víctimes de casa nostra, 10.000 deportats aproximadament, a més dels qui participaren en la Resistència francesa, molts dels quals foren empresonats i assassinats. Però també és indispensable recordar que més enllà de les víctimes directes, les seves famílies i el seu entorn també en patiren les conseqüències i que totes elles foren persones vinculades a la història del seu país, amb trajectòries personals, polítiques i sindicals diverses. Les seqüeles de l’exili, la persecució i la deportació no tan sols afectaren a tota una generació, pel buit cultural, polític i sindical que va deixar, sinó que van significar una pèrdua irremeiable per a les generacions posteriors.
Les víctimes dels camps nazis no ho foren per atzar, sinó com a resultat de la seva posició en defensa de la República, derrotada per les armes feixistes, i que els abocà a l’exili. Foren enemics de Franco i enemics de Hitler i per aquesta condició acabaren sent deportats als camps del Reich, en conseqüència, el seu reconeixement ha de comportar la identificació dels culpables. La seva deportació no hagués estat possible sense l’abandó del règim col·laboracionista de Vichy i sense l’aquiescència, per part de la Dictadura franquista, a què els presoners de guerra dels alemanys fossin posats en mans de la Gestapo i qualiflcats com a apàtrides.
A més, la culpabilitat de la Dictadura franquista s’estengué al llarg de 40 anys, en mantenir l’estigmatització dels vençuts a la guerra i les seves famílies, en negar els drets morals i materias als Antics deportats i a les seves famílies i en impedir-los constituir una associació per a la seva empara, en contrast al que succeïa a la majoria de països d’Europa.
Hores d’ara, queden pendents deures amb la història i la memòria, donat que existeix encara un desconeixement de l’abast de la deportació republicana,inclús ignorada pels mateixos familiars, i una manca d’integració de la seva trajectòria amb la història d’Espanya i Europa, com a resistents a l’ocupaciónazi a França i també com a lluitadors antifranquistes.
De la mateixa manera que feren els deportats i deportades supervivents a molts camps, amb el jurament del Mai Més, que incorporava l’anhel de llibertat, igualtat i justícia social, pertoca, avui, honorar-los i recordar-los amb la renovació del seu compromís.
Per això el Parlament de Catalunya, els seus diputats i diputades volem recollir el seu compromís i expressar el nostre suport al seu llegat de “feixisme Mai Més”.
Palau del Parlament, 3 de marzo de 2015
