Els camps de treball forçats del Transsaharià
L’eix Bouarfa-Colomb Béchar i el ferrocarril transsaharià
Total interns en els dos camps (en estada, evadits i estrangers) |
1.934 |
Total Colomb-Béchar (idem) |
743 |
Total Bouarfa (idem) |
1.191 |
Evadits Bouarfa |
359 |
Estrangers, suma dos camps. |
175 |
Total espanyols en estada i sense comptabilitzar estrangers ni evadits |
1.400 |
Total espanyols Bou Arfa en estada i evadits |
1.068 |
Total espanyols en Colomb-Béchar |
685 |
Total espanyols censats (en estada o evadits) sense computar estrangers |
1.760 |
Interns dels quals consta les procedència geogràfica, lloc de naixement |
1.340 |
Document 1. Anàlisi del llistat del camp de treball forçat de Bouarfa
- Les dades s’han anat introduint en una fulla Excel pràcticament en el mateix ordre que apareixen, però realitzant un esforç per dilucidar els errors de tota mena. Quan no s’ha trobat possibles alternatives versemblants queden els signes d’interrogació.
- Al contingut de lloc d’origen, generalment pobles i ciutats, s’ha afegit la província per a facilitar la consulta i els comentaris estadístics o gràfics.
- S’ha exclòs publicar les dades referents als estrangers, ja que la pàgina se centra temàticament en l’exili dels espanyols republicans. No obstant això, la referència del document original permetrà obertament la seua consulta a petició d’investigadors o descendents.
- El llistat en pdf dels internats en tots dos de tots dos camps s’ha confeccionat prèvia ordenació alfabètica per llocs de naixement (províncies espanyoles i, ocasionalment, per països per als espanyols nascuts en el Protectorat del Marroc o a l’estranger); dins de cada província, se segueix una ordenació és alfabètica per cognoms. No obstant això, és possible realitzar cerques per qualsevol contingut del pdf.
- Quant als evadits i desertors no apareixen més que les dades que es consignen: nom i cognoms i en alguns casos, data de li evasió o deserció.
- Finalment, quan no apareix la dada en qualsevol dels camps de contingut (que en el document original apareix consignat de diferent forma) simplement s’ha deixat buit per mantenir un criteri homogeni i quan es tracta d’un possible error tipogràfic en els noms o topònims s’afig un signe d’interrogació. De la mateixa forma, totes les observacions que apareixen pertanyen al document original.
Notes històriques sobre el camp de treballs forçats de Bouarfa
El segon subcampo de Bouarfa va ser Foum-Defla. Al maig de 1942, les autoritats franceses van vendre el terreny del camp d’Aïn al-Ouraq a un àrab notable per la quantitat de 100.000 francs i en el seu lloc van obrir el camp de Foum-Defla . Aquest camp estava situat a 15 quilòmetres (9,3 milles) a l’est de Bouarfa, al costat d’un rierol sec del mateix nom. Aproximadament 50 reclusos treballaven principalment en el ferrocarril, 10 hores diàries per les quals cobraven 8 francs.
– Roba: pantalons curts, dues camises i sandàlies per a l’estiu i un vestit de treball per a l’hivern.
– Treball: des de les 6 a. m. fins a 11 a. m. i des de les 4 p. m. fins a les 6.30 p. m.
– Salaris: 1.400-1.500 francs al mes per a treballadors especialitzats; 5,25 francs més pagament de bonificació per dia als no especialitzats.
– Infermeria: poden disposar de dos metges de l’empresa Mer-Níger a l’Hospital de Béchar. Les malalties menors són ateses per un infermer en la infermeria del camp.
– Biblioteca: cap. Es necessiten llibres en espanyol. En canvi, compten amb programes recreatius i musicals, jocs de futbol i escacs.
– Culte: a l’església de Colomb-Béchar.
– Entrevistes (sense testimonis): la majoria es queixen de la baixa qualitat del menjar. Preguntat el cap del camp sobre aquest tema, respon que la suma de 13,25 francs per home al dia no és suficient i que hauria d’augmentar-se a 15 francs.
L’informe també arreplega que molts interns podien enviar diners a les seues famílies, senyal que els treballadors estaven ben pagats segons el criteri de l’informador de Creu Roja Internacional.
En contrast amb aquest informe asèptic i poc crític, els testimoniatges en primera persona arreplegats en diaris i memòries de republicans espanyols que van estar internats en el camp de Colomb-Béchar proporcionen una versió més realista de les inhumanes condicions a la qual estaven sotmesos.
Notes
[1] En Kenadsa, la companyia de Treballadors Estrangers núm. 8 estava formada per refugiats espanyols. Quan el Dr. Wyss-Dunant, representant del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va visitar el camp, el 3 d’agost de 1942, va informar que hi havia 600 detinguts: 300 jueus alemanys i austríacs, 280 espanyols i polonesos i les 20 persones restants en representació d’altres nacionalitats.
[2] Laura Gassó: Diario de Gaskin. Un piloto de la República en los camps de concentración africanos (1939-1943). L’Eixam edicions, València 2013. Ángel Freire Freire (ed). En nombre de la libertad. Victoriano Barroso: páginas de guerra y exilio (1936-1945). Silex ediciones. Madrid 2104.
[3] Com a resultat, es van desviar al camp de Méridja. També en el camp hi havia 47 presoners espanyols que es van rebel·lar al juny de 1941 contra el dur tracte dels guàrdies. Els guàrdies els van disparar, ferint a dos interns. Quan sis interns van intentar escapar del camp de Méridja, els guàrdies van castigar col·lectivament als presoners privant-los d’aigua durant dies malgrat la calor de l’estiu. Després d’alguns mesos, les autoritats franceses van decidir traslladar als internats al subcampo de Bouarfa al Marroc en Aïn el-Ourak. Uns 18 interns van morir de malària i desnutrició abans que el grup arribara a Aïn el-Ourak.